Els pintors de cambra de la monarquia espanyola Pintura 09/12/2020

El segle XVI va atorgar als artistes una nova condició social en les Corts, com a pintors de cambra. A Espanya, el regnat de Felip IV va suposar el moment més culminant per a aquesta mena d'ofici amb la presència simultània de dues dels grans mestres de la pintura, Rubens i Velázquez. Avui us parlarem d'ells!

Consideració social

Va ser precisament a la Itàlia renaixentista on per primera vegada es va donar aquest succés que va acabar revolucionant el pla artístic, en el qual se'ls va atorgar als pintors una nova condició social en les diferents Corts de l'època.

A partir d'aquest moment molts pintors van quedar vinculats al patronatge de mecenes, sense limitar-se als ja habituals encàrrecs individuals per a començar a mantenir el seu patrocini en condicions d'exclusivitat.

 

aaaa
Autorretrat de Peter Paul Rubens

 

Aquest ofici que com bé hem dit va tenir els seus fruits primerament en les Corts italianes va ser a poc a poc aplicant-se a altres Corts de l'Edat Moderna com França, Anglaterra, Portugal o Espanya.

Així i tot, durant pràcticament la primera meitat del segle XVII encara eren molts els pintors els que lluitaven perquè veiessin reconegut la seva labor com un art liberal, ja que fins no bé aconseguint el segle XVIII a l'artista se li prenia molt poca consideració social en veure's la pintura com un ofici mecànic. El seu treball era tan menyspreable que, obviant aquells encàrrecs que obtenien els grans mestres per part de l'Església o de la Cort, la immensa majoria dels artistes es guanyaven la vida produint pintures en sèrie, de tota mena de gèneres, que ells mateixos posteriorment venien o a les seves botigues o en la venda ambulant.

 

Pintor de cambra

El pintor de cambra no era més que un artista designat perquè realitzés de manera habitual els encàrrecs artístics bé d'una cort real o eclesiàstica, especialment enfocats als retrats amb funcions socials, ideològiques o estètiques.

Aquest servei li suposava comptar amb un estatus molt privilegiat amb un rang que bé es podria comparar amb el del camarlenc (càrrec cortesà que permetia l'accés a la cambra règia). Així mateix, ni que dir que comptaven amb un sou fix en comptes d'un pagament per obra encarregada comptant així amb un caràcter únic i exclusiu, que implicava l'artista estar vinculat al seu mecenes i a no emprendre altres càrrecs sense que no hi hagués autorització per part d'aquest. Igualment, se'ls solia donar un títol formal i una pensió alimentària, així com altres pagaments de diverses índoles, i fins i tot a tenir potestat en les diferents missions polítiques i diplomàtiques.

 

Retrat de Carles III per Anton Rafael Mengs

 

El reconeixement individual que van aconseguir aquest tipus d'artistes, sobretot a partir del Renaixement va fer que ja no sols els pintors busquessin aquest prestigi acollint-se als grans mecenes de l'època, sinó que es va arribar al punt de ser la Cort qui s'encarregava de buscar als grans artistes envers ells augmentar més encara el seu prestigi, com va ser el cas de Tiziano, on els reis i emperadors acudien al seu taller per a ser retratats.

No obstant això, no tots els grans pintors que avui dia coneixem van arribar ser pintors de cambra; Caravaggio, Rembrandt, El Greco o Zurbarán mai van aconseguir ser-ho, ja fora per decisió personal, per desacords pressupostaris o pel simple rebuig dels propis reis.

 

La pintura a la Cort Espanyola

En l'actualitat, la part més important dels fons dels grans museus europeus (el Prat, el Louvre, la National Gallery, el Hermitage, la Galeria dels Uffizi…) es nodreixen principalment de les col·leccions reals de pintura que van tenir els seus començaments en la producció dels pintors de les mateixes corts, al que se'ls afegeix les adquisicions externes.

A Espanya, els Reis Catòlics van adoptar el càrrec de pintor de cambra com el pintor de major confiança del Rei, és a dir, el que rebia els principals encàrrecs de la Cort. Igualment, als qui van exercir la funció de mestre – pintor per a alguns membres de la família reial, com va ser el cas de Joan de Flandes per a Isabel la Catòlica.

Carles I

 

Carlos I per Tiziano

 

La pràctica del retrat regi com a manera d'enaltir la figura del monarca començaria amb la dinastia dels Habsburg. Carles I va encarregar majoritàriament obres religioses i retrats sempre amb una fi pràctica, d'imatge, però sense interès de col·leccionar. Va tenir al seu servei a Tiziano, a qui li va atorgar l'exclusivitat de retratar-lo. Igualment, al seu ordenis també es van encomanar Antonio Moro i Diego de Rierol.

Felip II

Felip II per Sofonisba Anguissola

 

El seu fill Felip II va ser qui es va encarregar de valorar la Col·lecció Real com un tresor a preservar adscrivint-la a la Corona com a patrimoni invisible. Aquest va reunir nombroses pintures que van ser comprades anteriorment pel seu pare, altres heretades de la seva àvia Juana, a les quals ell va afegir altres importants obres principalment de la mà del Bosco. En el seu cas entre els seus pintors oficials es trobaven Alonso Sánchez Coello, Sofonisba Anguissola, Juan Pantoja de la Creu i Juan Fernández de Navarrete.

 

Felip III

Felip III per Bartolomé González i Serrano

 

Felip III és cert que no va comptar amb grans artistes de renom internacional al seu servei com si ho van fer el seu pare i el seu avi, però va tenir a Pantoja de la Creu, a Rodrigo de Villandrando i a Bartolomé González i Serrano.

 

Felip IV

Felip IV per Velázquez

 

Felip IV va marcar un abans i un després considerant-se una època daurada de la pintura a Espanya gràcies a la seva política de compres per tota Europa, i encarregar diversos programes pictòrics amb els quals decorar els seus palaus als grans artistes, un fet que va fer que la Col·lecció Real aconseguís un nivell molt per sobre de la resta de col·leccions reals europees.

Al seu servei va tenir simultàniament a Velázquez i a Rubens, així com a una completa generació d'artistes barrocs espanyols entre els quals es trobaven Alonso Cano i Juan Bautista Martínez del Mall.

 

Carles II

Carles II per Luca Giordano

 

Carles II va aconseguir posar al seu servei al pintor de major reputació d'Europa per aquells llavors, Lucca Giordano, portant-lo des de Nàpols per a encarregar-li nombroses obres reals, retrats i decoracions.

A més, es va encarregar de preservar la unitat de la col·lecció real prohibint la seva venda o desmembrant-la. Va impedir, per exemple, que la pintura de l'Adoració dels Reis Mags de Rubens fos enviada Alemanya per la seva esposa Mariana de Neoburgo com a regal al seu pare, encara que en cas contrari, no va poder evitar que Mariana enviés al seu germà altre llenç del flamenc, la Reconciliació de Esaú i Jacob, avui en la Staatsgalerie Schleissheim.

Igualment, també hi van comptar a la seva Cort amb molts altres pintors com ara Juan Carreño de Miranda, Francisco Ricci, Sebastián Herrera Barnuevo, Claudio Coello i Juan Bautista Simó.

 

Els Borbons

Ja en el segle XVIII, l'arribada dels Borbons va fer que es diversifiqués la procedència dels pintors de cambra atès que durant el regnat de la Casa d'Àustria havien estat majoritàriament italians o flamencs.

Amb Felip V, primer membre de la nova dinastia, es va produir un terrible succés, l'incendi de l'Alcázar de Madrid, l'any 1734, en el qual es van perdre moltes de les obres mestres que formaven part de la Col·lecció Real. Sobre el seu terreny, es va construir l'actual Palacio d'Orient, i tant per a la seva decoració com per a la del Palau de la Granja es van adquirir una quantitat considerable d'obres (de Poussin, Claudio de Lorena, Velázquez…), així com la col·lecció d'escultura clàssica de Cristina de Suècia.

 

La família de Felip V per Louis-Michel Van Loo

 

A més, Felip V, després de la mort del seu pare l'any 1711 va heretar la col·lecció d'arts decoratives coneguda com el Tresor del Dofí. Quant a pintors al seu servei va comptar amb Miguel Jacinto Meléndez, Louis Michel van Lloo i Michel Ange Louase.

El seu successor, Ferran VI, va tenir a pintors com Antonio González Ruiz, Corrado Giaquinto i Jacopo Amigoni.

 

 

Carles III es va encarregar de comprar importants peces com la de Judith en el banquet de Holofernes de Rembrandt, i va anar a qui li devem avui dia la construcció que ocupa el Museu del Prado. Per a la seva Cort va comptar amb artistes com Mariano Salvador Maella i Antonio Rafael Mengs.

 

Carles III per Francisco de Goya y Lucientes

 

A Carles IV encara se li recorda per la seva enorme sensibilitat artística, encara que molt especialment per ser el mecenes de Francisco de Goya. A més, gran part de la col·lecció de pintura neoclàssica que veiem avui en el Museu del Prado va ser adquirida precisament per ell.

 

Esteve y Marqués y Agustín (còpia de Francisco Goya y Lucientes)

 

Goya va anar també el pintor de Ferran VII, així com Vicente López, Juan Antonio Ribera i Bartolomé Montalvo. Vicente López i Ribera ho van ser al seu torn de la seva filla, la reina Isabel II, a qui van retratar molts altres grans artistes com Joaquín Domínguez Becquer, Carlos Luis de Ribera i Fieve, José de Madrazo i el seu fill Federico.

 

MENU

Inici
Balclis
Departaments
Subhastes
Comprar
Vendre
Blog
Contacte

CONTACTE

Balclis
C/ Rosselló, 227
08008 Barcelona
+34 932 175 607

Magatzem
C/ Cobalto, 175
08907 L'Hospitalet del Llobregat

HORARI

Dilluns a Divendres
de 9:00-14:00 i
15:00-19:00

SEGUEIX-NOS