La col·lecció de mobles de Patrimoni Nacional Antiguitats 09/12/2020

Composta per més de 16.000 peces, la col·lecció de mobles de Patrimoni Nacional abasta des del segle XVI fins al primer terç del segle XX obviant algun exemplar com és el cas de l'arca del segle XIV que es conserva en el Real Monestir de Santa Clara de Tordesillas.

Situats entre els diferents palaus i monestirs reals del territori peninsular destaquen per la seva gran qualitat artística i diversitat tipològica especialment aquells mobles dels segles XVIII i XIX.

  1. Casa dels Austries

Carles V va ser un dels primers monarques espanyols a mostrar interès per les peces mobiliàries amb mires sempre a donar-los utilitat, i així va quedar reflectit en una de les poques obres que encara es conserven d'aquesta època, un extraordinari escriptori portàtil alemany de campanya d'acer que data de 1545.

El seu successor, Felip II, es va encarregar d'equipar moltes de les estades tant del Real Alcázar madrileny com del Monestir d'El Escorial, amb superbes peces d'ebenisteries entre les quals destaquen, dues cadires plegables de tisora de manufactura xinesa de la dinastia Ming, que mostren a la perfecció com eren els tradicionals mobles xinesos, cinc monumentals portes de marqueteria alemanya del taller Bartolomé Weisshaupt d'Augsburg, situades avui en el Saló d'Ambaixadors, Saló de Retrats i Saló del Tron, i la majestuosa llibreria italiana composta per 54 prestatgeries de la Biblioteca de l'El Escorial que data entre 1589 – 1592.

D'aquesta època també i en els Monestirs de l'Encarnació i de les Descalces Reals, es troben dues obres maqueadas mexicanes seguint els models orientalizantes, i un conjunt japonès d'estil Namban.

Durant el segle XVII les tipologies creades fins al moment es van continuar repetint igual que la centúria anterior dins d'una estètica barroc

       2. Casa de Borbó

El regnat del primer monarca borbón, Felip V, va estar marcat per les influències italianes i franceses, i la seva posterior reinterpretació pels artistes espanyols. La còmoda, la consola, el sofà i el buró, es van convertir en les tipologies dieciochescas per excel·lència, i com no anava ser menys, els mobles de seients en les seves més diverses variants, formes i funcions.

Un dels exemples més excel·lents que millor representa aquesta època va ser el dormitori dels reis Felip V i la seva dona Isabel de Farnesio (actual Saló de Xarols) que va realitzar l'arquitecte sicilià Filippo Juvarra per al Palau Real de la Granja de Sant Ildefons, les parets del qual van ser recobertes amb panells de laques xineses de l'època Kangxi.

El segle XVIII també va donar a llum una nova tipologia, les taules de menjador amb taulers marqueteados i ales laterals plegables, que es retiraven una vegada es donava per finalitzada el menjar reservat per al monarca.

Ja amb Carles III comencen a sorgir els primers Tallers Reals d'Ebenisteries, Brodats i Bronzes, i a imposar-se el gust pel rococó.

Algunes de les peces mobiliàries més excel·lents d'aquesta època és el conjunt format per dotze consoles i miralls a joc, tallats per Gennaro di Fiore, que vénen a representar les quatre parts del món, les quatre estacions de l'any i les quatre virtuts cardinals del rei per al Saló del Tron del Palau Real de Madrid.

Altres obres mestres de gust rococó de l'ebenisteria cortesana, també per al palau madrileny són els miralls i cadirat del Menjador de Gala dissenyada per Mattia Gasparini i realitzada per José Canops i el seu taller.

Així mateix, Gasparini va anar també qui es va encarregar de dissenyar l'empaperat i mobiliari rococó dels denominats “Gabinets de Fustes d'Índies que actualment es troben repartits per les diferents estades del palau.

       4.El gust exquisit de Carles IV

L'interès que va despertar Carles IV al llarg del seu regnat per l'art mobiliar ha quedat reflectit en uns bellíssims conjunts d'estil neoclàssic i directori, que tenen el seu cim en el magnífic Gabinet de Platí de la Casa del Labrador d'Aranjuez ideada per l'arquitecte francès Charles Percier i el broncista Sitel al més pur estil imperial.

Igualment, un altre dels conjunts més destacats del Real Taller d'Ebenisteria van ser les Habitacions de Fustes Fines per al Palau dels Borbons en el Real Monestir de San Lorenzo de El Escorial iniciades per Teodoro Oncell cap a 1793 i concloses anys més tardes per Angel Maeso.

El seu fill, Ferran VII, va voler també imposar el seu estil, conegut com Fernandino. Conjunts decoratius rellevants durant el seu regnat és Saló d'Audiències del Palau dels Borbons d'El Escorial o el Saló de Carles III en el Palau Real de Madrid, tots dos d'estils neogòtics, obra també del mestre ebenista Ángel Maeso.

Entre els mobles francesos cal destacar el vetllador de porcellana de Sèvres, obra de Dévelly, en el tauler de la qual es representa la coronació de Carles X, regal del rei Lluís Felip de França, a Isabel II.

       4. Restauració alfonsina

Durant el regnat d'Isabel II cal descobrir una seqüència d'estils que abasta des del neoclàssic pur al rococó, més l'imperi, neogòtic i neoegipcio.

Van ser temps a més en els quals la marqueteria mecànica va ser present en molts dels mobles del Palau Real d'Aranjuez, especialment en el dormitori de la reina, gràcies a la labor de l'ebenista francès Hyppolite-Edmé Pretot.

També es va posar de moda el moble de tapisseria com el confident, el born (divan circular per al centre de les sales), el cadirat volant ebonizada d'estil filipí i les butaques capitonats. Però si existeixen unes peces dignes de nomenar aquestes els bressols reals dels infants, banyera i taca de l'època, així com la butaca i la taula de malaquita de manufactura russa del Palau d'Aranjuez, regal per part del príncep Anatole Demidoff a la cort espanyola.

La Restauració alfonsina va abordar reformes importants de gust eclèctic concentrant-se principalment en el Palau Real de Madrid, i els responsables del qual van ser José Segundo de Lema, l'arquitecte major del palau, i el Comte de Valencia de Don Juan com a assessor. Les obres van afectar el Saló de Ball amb talla plateresca, al Menjador de Gala d'estil neobarroc francès, al Saló de Billar d'estil gòtic, molt del gust de Viollet de Duc, al Saló del Consell de Ministres que recrea un ambient neorrenacientista i la Sala de fumar d'estil orientalizante.

Alfons XIII, però especialment la seva esposa la reina Victòria Eugenia es va encarregar de contractar diversos mueblistas tant espanyols, francesos i anglesos nombroses peces a l'estil anglès, Lluís XV i Lluís XVI per a decorar tota l'ala oriental del palau madrileny, així com les seves habitacions privades, entre els quals destaca la butaca del tron del rei, una exemplar rèplica del de Carles III amb l'efígie del monarca amb motiu de la seva coronació com a rei d'Espanya.

MENU

Inici
Balclis
Departaments
Subhastes
Comprar
Vendre
Blog
Contacte

CONTACTE

Balclis
C/ Rosselló, 227
08008 Barcelona
+34 932 175 607

Magatzem
C/ Cobalto, 175
08907 L'Hospitalet del Llobregat

HORARI

Dilluns a Divendres
de 9:00-14:00 i
15:00-19:00

SEGUEIX-NOS